martes, 16 de octubre de 2012

UN DIA D'AQUESTS EN EL CÍRC0L MALDÀ






http://www.circolmalda.org/?seccio=espectacles2&idEspectacle=63



UN DIA D'AQUESTS. 5 HISTÒRIES SOBRE BARCCELONA

Avui, seríem capaços de reconèixer la Barcelona de 1970?
Un dia d’aquests és un mosaic d’històries creades per cinc autors diferents que ens acostaran a aquest ésser viu i canviant que és la nostra ciutat.
Barcelona. Com és aquesta ciutat? Com i qui som nosaltres, els que hi vivim? Què ha passat a la ciutat? Sempre ha estat així? Avui, seríem capaços de reconèixer la Barcelona de 1970? Quins canvis ha patit i per què...
Aquest espectacle està format per cinc histories escrites per cinc autors diferents, dirigides per cinc directors diferents, interpretades per cinc companyies diferents i cadascuna d’elles centrada en una de les darreres cinc dècades a Barcelona. No és un espectacle històric ni documental, és un conjunt d’històries concretes i de personatges comuns, l’existència dels quals està condicionada pel lloc, el moment i la situació cultural que viuen. Si penséssim que la idea de la ciutat de Barcelona es desintegra, aleshores Un dia d’aquests parla, a través d’aquestes històries mínimes, d’aquesta desintegració. O del contrari.
Vivències anònimes, personals que arriben fins a nosaltres vívides i emocionants per reconèixer la història més recent dels carrers que trepitgem i que potser mai més no ens semblaran els mateixos.
 
EQUIP ARTÍSTIC

Una idea de 
Pep Tosar
Evelyn Arévalo
Adrià Aubert
Amb textos de
Miquel de Palol
Flàvia Company
Julio Wallovits
Monika Zgustova
Eduardo Mendoza
Dirigit per
Xavier Albertí
Jaume Mallofré
Eduard Fernández
Adrià Aubert
Evelyn Arévalo
Rosa Novell / Aj. de direcció: Noemí Carraso
Repartiment 
Chisco Amado
Belén Bouso
Montse Pérez
Víctor Pi
Mireia Sanmartín
Manel Sans
Assun Planas
Arnau Vilardebò
Posada en escena i coordinació 
Pep Tosar
Ajudant de coordinació
Glòria Llodrà
Música Original
Jordi Gaspar
Interpretació musical
Laura Aubert
Jordi Gaspar
Escenografia, vestuari i il·luminació
Isabel Velasco
Ajudant d’escenografia i vestuari
Giulia Grumi
Pintura
Isabel Velasco
jauma mc
Disseny gràfic
Montse Lapuyade
Comunicació
Emma Masferrer
Audiovisuals
Blai Tomàs
Manual produccions
Audiovisual ‘Addictes a Barcelona’
Joan Riera
Regidoria
Enrique Vallejo
Tècnic
Rocío Arjona
Producció
Marina Marcos
Agraïments
Cinema Maldà
Cia. Arcàdia
La Seca Espai Brossa
Amb la col·laboració de
Institut Català de les Empreses Culturals
Verkami

Duració de l’espectacle
1 hora i 40 minuts

martes, 2 de octubre de 2012

QUE NADIE TE SALVE LA VIDA






Ayer, en la Casa del Llibre de Rambla Catalunya, en Barcelona, a las 19:30h, presentamos mi nueva novela, Que ningú no et salvi la vida (Proa)/Que nadie te salve la vida (Lumen). En la mesa me acompañaron el editor de Proa, Josep Lluch, que abrió la tarde, y los actores Pep Tosar y Eduard Fernández, que bordaron su lectura dramatizada de algunos fragmentos de la obra. Muchas gracias a los tres, y también a mi editora en Lumen, Silvia Querini, que asistía con una sonrisa cómplice.

Tras ellos... hablé yo. O intenté hablar, porque lo cierto es que me traicionaron los nervios, o mejor dicho la emoción. No solo estaba presentando mi más reciente novela ( y por ende la más querida), no solo estaba celebrando mi más reciente cumpleaños (del 27 de septiembre), sino que además, y ahí viene lo excepcional, estaba compartiendo con los presentes (es decir, mis amigos, muchos, cariñosos, cercanos, entrañables), la noticia de mi boda, el próximo 19 de octubre. Y además, en primera fila, estaba la persona que se va a casar conmigo, la mujer que me dijo "sí quiero" cuando se lo pedí. 

Vaya tarde compartimos, amigos y amigas, vaya momento único. 

Y los verdaderos protagonistas erais quienes, una vez más, inaccesibles al desaliento, acudisteis con alegría y entusiasmo a otro de esos encuentros que organizo para sustituir las fiestas de cumpleaños y los pasteles: para eso escribo, para tener una excusa para reuniros a todos y celebrar la vida y celebrar el afecto y celebrar que nos damos cuenta de la importancia de lo que no tiene precio pero sí valor.

Desde aquí quiero daros las gracias por acompañarme una vez más, (la última soltera, :-)), por hacerme sentir que vale la pena escribir, que vale la pena soñar y creer y entregar. 

Hubo cariño. Cómo no va a haber literatura.
Gracias, de todo corazón. 
Y hasta la siguiente, si los hados lo quieren y lo permiten.